20120331 BTT Calaf-Vic...una asignatura pendent!

Tocava fer una sortida que ja s'ha convertit en una clàssica i que encara no havia fet mai: la Calaf-Vic , que jo tenia associada a una imatge de la gent creuant el riu descalçats...

Havent resolt el problema logístic deixant la furgo del Jordi i el meu cotxe a Vic el divendres al vespre, quedem a les set del matí al Rosa. Com sempre la puntualitat és un tema a millorar ja que al final comencem a pedalar a un quart de vuit.

Finalment som deu: Gerard, Ignacio, Isi, Jaume, Joel , Jordi , en José "el Presi", Manel, Manolo i jo.

La ruta no està molt definida ja que les obres de l'eix fan que s'hagin de prendre mesures d'emergència. Al final anem tirant cap a Solanelles per baixar per les cares i passant per darrera de Puig de Mager anar cap a les Coromines. Aqui en Gerard ens diu a l'Isi i a mi que afluixem el ritmet que és un xic massa alt.

Tot veient sortir el sol a l'indret de les Coromines , anem a espetegar a la necròpolis de Seguers on enllaçem amb el cami rural asfaltat on ara hi ha inversió de posicions , es veu que quan la cosa va cap avall Sant Newton ajuda als qui abans a les pujades castigava!

Pedalar a lo ample com si anessim a la platja amb els de Verano azul no és el millor i tenim un mini ensurt amb el tot terreny de cal Butó quan el Manolo inesperadament s'ens fot cap a la cuneta esquerra al veure'l vindre. El somriure de complicitat del conductor i l'esclat a riure de la resta de la colla treuen ferro a la situació... Manolo , Manolo !

Amb una mica de frescota , però menys de l'esperada , ens arribem a l'antiga carretera de Castellar que prenem per arribar-nos a Monistrolet tot passant per les casetes de Rajadell . Aquest és el tram que segurament caldria revisar en un futur per no fer tant asfalt , encara que essent positius diguem que ja en portem 30 quilòmetres sols portem una horeta i mitja. Diuen que anem bé de temps.

Ara després d'una petita volta per trobar el cami de passar les obres de l'Eix ens desviem i agafem una bella part de la ruta, que voreja el bosc de Suanya tot passant cap el Gorg blau , encara que les presses fan que els del davant passin massa ràpid , tot i l'escridassada paternal d'en Manel.

De fet tota aquesta zona es mereix una excursioneta amb més calma. Seguir la ruta que ja fa un parell d'anys que tinc de l'edició Natura i Modernisme en pot ser una opció. Hi tornarem ...i no és una amenaça!.

Ens arribem al Congost , i comencem a fer via per travessar el més ràpid possible la capital del Bages per anar a buscar el cami de Sant Jaume a l'indret de Viladordis.

Tot i la proximitat de l'aigua , el cami està força polsós i les aturades a fer alguna foto es paguen amb un acabar amb pols fins les celles ! Sembla ja un tòpic d'aquest any però les pluges de la setmana passada han estat insuficients per aquesta assedegada situació.

Una trucada de feina al Presi l'aprofitem la resta , uns per descansar i altres per buscar alguna de les nostres bestieses , de fet estariem arreglats si paressim a cadascun , sols en aquest tram de Viladordis a Sant Benet n'hi ha més de trenta, i seguidets...com per perdre la paciència. Aquesta sèrie del CSJ és per fer un altre dia amb la canalla ...i calma, moooolta calma!

Ens arribem davant l'entrada de Sant Benet , on després del comentari del Jaume: "Aprofitem avui que no hi és el segurata !" , darrera la verdissa surt el segurata que diu " I tant que hi soc !". Suposo que ja deu estar acostumat a que la gent faci el carallot buscant un rodet de fotografies ple amb un rotlle de paper , tot adoptant les més diverses i inversemblants maneres de dissimular possibles!

Ja sols ens queden els darrers metres fins a Navarcles on per tradició de la sortida anem al restaurant el Caliu , on fent honors al seu nom ens tracten com de la familia. Tant que la paradeta és de les antològiques. 1h40 ...sense paraules ! I a més a més no es veia cap intenció de marxar...Continuen dient que anem bé de temps !. Ai , ai , ai !

Sortim i després de fer un volteta turística de puja i baixa . No recordo si la línia recta era la més curta que unia dos punts? , ens arribem al llac , on els més "petits" de la colla poden fer de les seves ! Quan més grans ...

Reemprenem la marxa , amb una certa indecisió inicial sobre si anem o no pel cami correcte, que l'Isi aprofita per fer fotos a barraques de pedra a cal pistraus... Sort que avui no sóc el que marca la ruta i no em poden fotre les culpes!. De fet amb el grapat d'anys que fa que vinc a fer la Selènika ja em podria coneixer tots el topans!.

Ara toca una bona estona d'anar pujant cap a la Mussarra , amb algunes rampetes que amb la caloreta impròpia de finals de març i sense ombres on aixoplugar-te es van fer llarguetes , tot i que durant el recorregut coincidim tres vegades amb unes motos , una d'elles pintada de Red Bull i amb dorsals com les dakarianes que ens van ajudant a distreure'ns una mica.O no dominen el tema de l'orientació o els encanta passar pel mateix lloc. Pujar això en bicicleta al mig de l'agost si que pot ser una experiència dakariana !.

Reagrupem al coll de la Mussarra i aprofitem per fer una mica de reparació ...o intent de la bici del Gerard , abans de baixar cap a Monistrol de Calders on fem una aturadeta per avituallarnos una mica al forn del costat de la masia del Solà on estan fent el convit d'un casament. Amb la musiqueta donen ganes de colar-s´hi , tot i que la vestimenta que duem no és la més adeqüada per passar desapercebuts.

Quan reemprenem la ruta ho fem en direcció cap els Gorgs Blaus , una altra zona que vaig coneixer gràcies al geocaching , aquest joc que ens està donant tants bons moments i que ens ha permés descobrir un munt de petites joies tant properes i a la vegada distants.

Suau descens i comencem una llarga però distreta pujada per la vall de Marfà cap a les Roques Tallades, amb uns paisatges colpidors, que ens deixen bocabadats.

Passem la masia del "hippies" de La Datzira just abans de la riera i ens els trobem tots en rotllana , no sé si feien risoterapia  , però passada la riera encara sentim com riuen...

Avui sembla ser que baixa força baixa d'aigua i el pas es fa força ràpid , a excepció del Joel que diu que ha xafat una m... i està mitja hora fregant-se els peus....!

Ara ja som prop del nostre dinar , a Moià on hi arribem pocs minuts abans de les tres amb uns 78 quilòmetres  i una calorada tremenda.

Anem a un local La Tasca del cuiner ciclista que ha estat remodelat on ja hi varem anar en una històrica sortida amb en Mauri , Pep , Pepe , Isi tot reseguint el recorregut de la Selenika del 99 . Allà si que varem fer risoterapia de la bona , o "enoloterapia", el fart de riure quan ens varem fotre de pet a dins el bosc per estirar-nos al terra per camuflar-nos i deixar passar al Pep i al Pepe que venien al darrera . Ai Bacus !

Del tot recomenable el lloc. Els plats ...digue'm que si no haguessim de tornar a pedalar perfectes , però al local ens tracten massa bé i tot .  Jo em foto un primer de pernil amb meló i de segon unes "barretes energètiques" de galtes bonissimes però que no tinc nassos d'acabar-me per no rebentar ! Els postres unes boooles de gelat que durant tot el dinar ens venien de cara , oi Isi !!

Qualsevol que llegueixi això pensarà que la part de la taula és la més important...i no li falta gaire per tindre raó. De fet qualsevol amant de les apretades en plan competitives es tornaria mico amb aquestes aturades tècniques de plat fondo. Que hi farem !

Dues horetes després d'entrar-hi , a les cinc de la tarde , com als braus , amb la llibreta de frases i acudits del Manolo-Isi , un xic més plena , reemprenem aquesta feina del pedalar...amb una certa parsimonia , tirant pel centre de Moià tot passant pels llocs emblemàtics d'aquesta ciutat com Santa Maria de Moià o al seu costat  la casa natal d'en Rafael Casanova , i li comento a l'Isi una zona de gran interes , les coves del toll un lloc on hi podem passar una bona estona i on també podem fer una mica de les nostres.

Ara toca pujar una bona estona. A les primers rampes passem per davant d'edificis imponents com la Granoia per una pista que fa estralls i disgrega bastant el grup. Un parell de parades per reagrupar i finalment ens arribem al mirador de Sant Cugat de Gavadons , una bona talaia des d'on podem observar una bona panoràmica.

Comença a fer una mica de ventet i l'estada és breu , ara toca una bona estona de baixada , uns vint quilometrets tots de pla i baixada que ja ens convenien...

A excepció d'algun tram asfaltat al passar per Muntanyola , on per cert cel.lebrem els primers 100 quilòmetres de l'Ignacio,  i del tramet de la carretera de Santa Eulàlia per anar a buscar el cami de Sant Jaume , tot el cami és d'una gran bellesa , especialment en aquest darrer , que ens acosta a Vic.

Avui hi arribem al mig d'un gran merder de gent. És el mercat del Ram i la ciutat és troba inundada de gent , cotxes , paradetes. Bé de fet la càpital d'Osona , poques vegades l'he visitat que no coincidis amb un event o altre i sempre l'he trobat plena com el rovell de l'ou.

Finalment ens arribem a la plaça , on una fotografa espontània ens fa la foto de rigor sense tindre que montar tot el "tinglado" de posar el trípode. Ara una vegada han trobat a la familia d'en Jaume i el Presi , toca fer un merescut traguet abans de carregar les bicis i tornar cap a caseta.

En Jaume proposa que podriem tornar en bici....m'ho apunto per una altra ocasió!. Potser seguir el cami de Sant Jaume cap a l'Estany vista la gran bellesa d'aquests trams pot ser una excel.lent opció...ja anirem informant...i tampoc és una amenaça !

De moment l'asignatura que tenia pendent ha quedat aprovada ...i amb nota alta!

Track wikiloc                          Fotos picasa

20120317 BTT La cosa va d'indis : Territori Apatxe pel Berguedà

La proposta del Miki de portar-nos al seus dominis berguedans té èxit, serem en total nou :  el Miki , lògicament el guia no pot faltar, el presi, en Jaume , Joel , Gerard, Isi, Manolo , Ignacio i jo.

La cosa promet. A més a més és una zona que injustament tenim un xic descuidada i ja era hora que li dediquessim una mica del nostre temps. No podem viure tota la vida associant el berguedà sols amb records de la Berga-Santpedor!.

Quedem a les set per carregar les bicis al Canet i amb una puntutalitat digna dels relloges suïssos marxem cap a Puig-reig . Aquest trosset ha quedat bé , inclús sembla creible.

Que hi farem volem fer rutes llargues i no matinar ...ja se sap: La dona borratxa i el vi al celler...no pot ser !

Arribem a Puig-reig i ens ve a rebre en Miki , que tot mostrant-nos la senyera dalt del turó, ens diu que aquell és el nostre primer objectiu. Bé a mi ja em va bé , porto la solució a un misteri que precisament és allà dalt i em va de perles!

En Miki ens diu que basicament hi ha un parell de maneres d'arribar-hi , a lo bruto pels senders trialeros ,i amb molta estona de bici al costat , i anar a buscar el cami bó que surt de can Marçal . Triem aquesta darrera opció, no cal que enmerdem la cosa de bones a primeres!.

Amb la pujadeta per pista bona ens va passant ràpidament el fred que feia a primera hora i en menys de mitja horeta ens arribem a peu de la senyera des d'on podem gaudir d'una bona panoràmica amb Puig-reig als nostres peus.

Ara toca seguir carenejant una estona fins arribar-nos al costat de l'ermita del Roseret on hi ha les curioses Roques de la Madrona on hi accedim per un sender que em demostra que avui anem fins i àgils com aquell ocellet que és diu l'elefant!.

Fem una mica l'indi (que si no !! ) per les curioses formacions rocoses. Uns més que altres oi Manolo? i continuem el nostre cami.

Al darrera de la senyera , quan tirem cap a Casserres,  la gran quantitat de clinex que trobem ens demostren que la zona és molt propensa als refredats , segurament per l'airet que hi toca...o no !

Enllaçant camins amb algun bonic sender ens arribem ràpidament a Casserres , on passem de llarg pel poble, tot evocant quan hi arribavem a la Berga-Santpedor i ens donaven la ja famosa botifarra per esmorzar.

Passat el poble veiem al fons l'impressionant viaducte de Clarà , on sense saber-ho veig que el gps em marca una altra bestiessa de les meves. Ara ja som uns quants els que ens hem afeccionat i ens arribem a peu del viaducte en Joel , en Gerard i en Jaume. La resta ja en deu estar fins els mateixos...i a més a més ja comença a ser hora d'esmorzar , que carai!

Reemprenem la ruta que en alguns trams coincideixen amb senyalitzacions i cintes de la marxa en BTT que sembla ser es farà demà.

Així arribem a Gironella., on les intencions inicials eren esmorzar a un local que hi ha abans d'entrar al cas urbà, just a sota d'una bonica bauma. No obstant , el fet de que ens el trobem xapat fa que anem a lo clàssic: cap el carrer principal de Gironella on fem un esmorzar que entre pius i flautes ens durarà una hora i mitja. Segurament deuen sortir uns  45 minuts de pitus i 45 de flautes. Hem començat l'esmorzar nou i hem acabat deu , contant el pelut que s'ens ha agrupat a la part final!.

Avui l'Isi porta una llibreta on anirà apuntant les bestieses , idees, frases , etc que va dient en Manolo . Potser el mètode és una mica rudimentari però crec que al ritme que va aquest home amb una llibreteta no en tindrem pas prou !

Al sortir passem pel pont que comunica amb el casc antic i anem a espetegar al davant del sortidor a l'esplanada al costat del riu on en Manolo ens fot una demostració semiaquatica de les seves habilitats que deixà estorats inclús als pobres ànecs que pel que ens diuen no entenen res. Del que deiem de fer l'indi no en cal parlar més... !.

Continuem pel bell cami cap a les colonies tot reseguint el riu. Un recorregut que promet i que tant a peu com en bicicleta ens pot donar molts bons i agradables moments. Un altre dia amb més calma es mereix una nova visita.

Quan ens enfilem fem una paradeta tècnica per treure'ns roba. Ara el de dalt comença a picar de valent i ens sobra la roba.

El moment crític de la sortida arriba quan l'Isi comença a intentar reparar el desviador de la seva bici . Ai , ai , ...treieu-li les eines dels dits a aquest boig !

Proseguim cap a la curiosa i isolada ermita de Santa Maria del Carme de Periques on aprofitem que està oberta per tocar una bona estona la campana. O fotem el camp o aviat ens vindran a buscar esberats no sigui que pensin que toquem a sometent.

Al costat de l'ermita una impressionant i ben arreglada fortalesa templaria,  cal Periques , que per sort hi ha el amos , sinó ja ens hi fotem de cap a tafanejar !.

Tornem a passar cap a l'altre banda de l'eix del Llobregat i comencem a enfilar la ruta cap a Sant Andreu de cal Pallot , un curiós entorn on s'hi passa per una altra vella coneguda , la marxa de resistència del Romànic, per sort avui hi passem a altres hores, i no pas a a quarts de sis del matí com quan hi varem passar amb en Joan "Virreta". Ha plogut una mica ...!

En aquest lloc a part de poder fer un tomb per la historia tot visitant els cubs, les tombes i la mateixa ermita , també podem fer una mica de cacera.

Quan comencem a baixar pel sender pel bell mig del bosc l'Isi que va just al meu davant no calcula bé les distàncies al passar sota un arbre. No s'ajup el suficient , fotent-se una garrotada tremenda contra una branca .

Sembla que sols ha estat el susto. Una mica aturdit tornem a reemprendre la  ruta, doncs sembla que el més perjudicat ha estat l'arbre.

A l'indret del riu ens estem una bona estona al gorg . Segur que si fos l'estiu ens hi banyariem .

No m'en cansaré mai de dir la gran sort que tenim de tindre aquesta enorme quantitat de joies en aquest nostre pais , tant petit però tant eixerit !.

Sembla que no ens ve d'una estona però cal que continuem la ruta , ara toca fer una bona volteta per uns bonics camins , tot i que la està fent de les seves i malauradament el paisatge berguedà té més semblances amb les notres contrades .

Finament sortim al costat de la carretera i ja sols ens queda arribar-nos per asfalt a Puig-reig, on entrarem per un entorn força curiós , cal Pons que ens permet fer-nos una idea de com era la vida en aquestes colònies tant nombroses al llarg del riu Llobregat.

A l'arribada un merescut trago a la terrassa d'un bar , encara que si ens descuidem a més d'un s'ens fot fosc esperant.

Finalment en Miki , per acabar de donar nivell a la sortida , ens fa entrega d'un record . Vaja , com a les marxes . Ospes tu , quin nivell que van agafant aquestes sortides!.

Track wikiloc               Fotos Picasa

20120311 BRM 200 Qms P.C.Bonavista ...3,2,1. Comencem els brevets !

Amb un mes just d'anticipació respecte l'any passat avui toca el brevet de 200 de la Bonavista i així encetem aquest atapeït calendari de llarga distància que ja ens en varen presentar al dinar randonneur.

Alguna cosa deu estar passant en tot aquest "mundillo"doncs , normalment l'any després de la PBP hi havia una mena de relaxament i es feia poca cosa, un parell de brevets. Però enguany la cosa és diferent amb un calendari que fot tremolar per aquells que el puguin seguir.

Tenim un munt de clubs organitzadors de brevets , opcions de llarga distància com la BPB i un brevet 1000 seguint el camí de Sant Jaume "su generis" . Tot i que hi ha més coses que bicicleta...i sinó que els hi diguin als meus de casa!.

Una llista d'inscrits inicial de prop de 130 participants que a l'hora de la veritat s'amplia amb una bona colla de ciclistes afegits a darrera hora, dona idea de per on van els "tiros". Si el fet de tindre quatre brevets de 200 semblava que dividiria el nombre de participants, alguna cosa no concorda, segurament molts tindran el repte de fer-los tots .

Tornem als origens en el lloc de sortida des de la penya , però ara repetirem el recorregut de sortida de la ciutat que ja varem fer al brevet 600 de l'any passat  cap a l'avinguda bases de Manresa i sortir per la rotonda de la Petronor.

Enguany dels tres Ramones baixo sols jo . En Colell encara està mig fotut d'una passa que ha fet de les seves i en Ribi tenia compromisos, encara que sembla que vol anar a fer la BPB. La resta de calafins com el Pepe i en Pep tot i que em diuen que no estan com l'any passat , porten molts quilòmetres a les cames i el seu ritme serà lògicament més alt que el meu i s'escaparan. D'altres sembla que estan desapareguts "en combate...

Al arribar em trobo amb en Miquel Closa que ja està indicant les zones de parking. Després d'un temps ens repeteix com a presi del club , doncs fa poc que ha tornat a agafar les regnes de la Bonavista. Sort Miquel !.

Al anar a buscar els carnets , ens saludem amb uns quants coneguts de la penya , en Pere Martí , Manel Arrufat , Salvador , Joana Nuvau, ... encara que avui estan de paisà fent tasques organitzatives.

També em saludo amb en Francec Porta que també s'estrena en la presidència d'aquesta nova entitat que és  l'Associació Catalana de Randonnneurs. A part molta cara nova que no conec , doncs hi ha força gent que prova això dels brevets.

Pel meu gust aquests brevets de poca distància són els més perillosos , doncs la barreja amb esportistes d'altres disciplines com triatletes , fa que el ritme sigui més elevat i la cosa es pot dinamitar en qualsevol moment. Avui toca salvar els mobles i no fer ximpleries. El "meu" entrenament basat en no fer quilòmetres per no esgotar el cos (de fet poso el comptaquilòmetres a zero amb la xifra màgica de la PBP del passat agost , a la sortida mateix ) té varis problemes : mal de cames , coll , mans, cul ... Vaja millor dir on no et farà mal. No tot pot ser perfecte !.

Saludo a en Fernando Zendrera que em diu que s'ha adormit i fa tard. Jo vaig cap el lloc de la sortida a veure si em trobo amb més coneguts. Llavors m'escridassa en Ramon Rosanes , un vell conegut de la primera PBP , xerrem una estoneta , just fins que ens donen la sortida. Comencem a rodar amb molta calma darrera el cotxe de la Bonavista.

Al passar el pont de ferro veig en Alex Roca amb el seu peculiar pedaleig que va curiosament a les posicions capdavanteres. M'atanso a saludar-lo. Està ja espitós per l'organització dels dos brevets de la Pobla de Segur. A veure si a un o altre hi podem anar doncs ho tenim relativament a prop al sortir de Tàrrega.

Sortim de Manresa , em passa en Xavi Cortés que diu que té fred ( i ara ! ...hem sortit a -1ºC , i ara estarem rondant els zero , ni fred ni calor home!). Però pel plat i els pinyonets veig que les seves intencions són de fer passar el fred ràpid.

Enllaçem la carretera vella cap al Molí de Boixeda. El grup porta un ritme que encara es pot anar seguint ....pau i que duri! De fet una baixadeta del meu ritme a les rectes que hi han passat el Molí serveixen perque em passin un bededeu de gent. Ep aqui no val badar.

Ja no estic acostumat a anar dins pilots , i ara que ve un tramet de pujada cadascú ha d'agafar el seu propi ritme. Això fa que ens passem  i repassem fins que la cosa ens deixa al nostre lloc natural.

Al coronar Fonollosa la cosa s'estira per mi definitvament i el grupet davanter s'escapa irremeiablement . El ventet de ara no ajuda a que en solitari es pugui retornar al grupet que comença a semblar un rosari de gent que van despenjant-se i que es trenca definitivament a la rampa del Pallarès.

Baixo sol cap Aguilar i remontem cap a cal Baldiri on amb les desfetes fem un grupet per pujar cap a la Llavinera on de nou hi ha una trencadissa de por. Es que no es pot anar xino xano o què !. Cagún Newton i la seva gravetat !.

Quan passo pel trencall de can Trullàs em trobo en Manolo i el Gerard que van amb les BTT's . Trec el peu del pedal per aturar-me i llavors arriba l'Isi que em diu que atrapi al ciclista que va de vermell al grupet del davant que es diu Pere.
Amb totes aquestes dades , ben poques per resoldrel'enigma , comença una escena digna de pelicula , del tipus "siga a ese taxi!"
.

Al passar Calaf l'enxampo li faig la pregunta : Doctor Livingston .. perdó Pere ?. Fem unes presentacions ràpides i tant l'un com l'altre tornem a lo nostre , ve un tramet de pla i baixada i a la que perds pistonada la gent s'escapa que dona gust.

A la baixada veig un maillot familiar. Quan m'hi apropo veig que és el Fitó que va a fer un volt. El saludo i just al passar el pont , sols olorar una mica la pujada al grupet hi ha una frenada sobtada. Això és el que detesto d'anar en grup , aquests canvis de ritme i el perill de fotre't a terra.

Coronem Conill , ara es veu que algú ha engegat els ventiladors i el vent de cara comença a emprenyar de valent. Sort que fem un grupet i així passem els plans de Ferran més o menys comodament .

Finalment ens arribem a Portell on es troba el primer control, on hi ha la Joana , en Salvador i en Manel Arrufat que fan pinta de passar fred.

He arribat a la mateixa hora que l'any passat però havent sortit quasi un quart d'hora més tard. Segello i cap a Torà hi falta gent!.

Gairebé en solitari faig les rectes que hi han fins a Vilanova de l'Aguda , sols un grupet del Papiol amb qui m'arribo al trencall de Vilanova de l'Aguda . on comencem a pujar cap el segon control que es troba al parking del bar.  No recordava aquests rampots . Realment tenen mala folla !.Miro de distreure'm tot reseguint possibles trams de l'enduro . Cal fer una sortideta en BTT per aquestes contrades endureres!.

Arribo al control . L'any passat amb el Colell i en Ribi hi varem parar a esmorzar , però enguany la meva intenció és anar tirant damunt la bici i fer-ho al tram de Madrona. Quin tram més tranquil. Si el que vols és desconnectar aquest lloc és una opció. Sols un parell de cotxes en tot el tram , un opel negre i un llampant Aixam pickup. A la resta del recorregut sols el soroll dels pneumàtics sobre l'asfalt. Quina calma !.

El paisatge és el típic del Solsonès, però malauradament enguany tot molt secot. Convé que plogui a marxes forçades, encara que quan ho faci , el més segur és que ho fotarà tot enlaire !.

Prop del trencall de Madrona veig una vaca al mig de la carretera, s'aparta però el vedell que hi ha al seu costat comença a trotar. Afluixo per no provocar la seva esberada , però un ciclista que venia al meu darrera continua i fa que el vedell comenci a correr i fotre uns salts de maria santissima. Ai ai ai , que no seria la primera vegada que protagonitzem una caiguda d'una bestiola d'aquestes. No són carnivores , però...

Finalment arribem a un trencall que dona a uns abeuradors on s'hi troba la resta de la familia vaqueril , per on s'esmunyeix (no se si aquest verb parlant de vaques queda aqui gaire bé...). Final feliç !.

Amb tot aquesta tranquil.litat m'arribo al coll de Clarà on em trobo amb en Josep Maria. Enguany no hi  Fons , l'Holandes volador. Xerrem una estona. De fet té propostes sucoses com el cami de Sant Jaume sense logisitca , per tant vol dir anar i després tornar en bicicleta. Ai , ai , ai ...

Just quan arriben un parell de grupets, jo continuo el meu cami cap el coll de Torregassa.

A les rectes de Sant Climent m'atrapa una grupeta que porten un ritmet més valent que el meu. El genoll dret , el de sèrie em comença a fer mal. Deixem-ho correr. Més endavant  m'atrapa un altre que van més a batzegades , les rampes que hi ha fins a la capella de l'Ascensió s'els posen malalment i acabo finalment baixant sol cap a Sanauja.

Em torno a trobar amb l'Aixam . Bé suposo que deu ser el mateix doncs és peculiar amb aquest colorido. Es veu que aquest és el seu habitat natural!

La carretera està força malmesa , les nevades es veu que han fet de les seves i de tant en tant es van trobant petites alegries que t'obliguen a no badar.

Just al entrar als carrers de Sanaüja m'enxampen una colleta i al sortir n'enxampem una altra que estaven fent un autovituallament amb la familly al trencall de Guissona. Una bona colleta per poder fer les rectes que em queden fins Castellfollit. Llàstima que el meu genoll comença a donar molesties i tinc que deixar correr la companyia.No cal forçar les coses. Pilot automàtic i ...navegando !.

M'esbatuso una bona estona amb una barreta energètica i la seva definició de "abrefàcil". Com collins ha de ser abrefàcil aquesta maleïda si gairebé m'he de treure la suïssa !.

Moltes vegades quan em foto una barreta m'en recordo de les divagacions que feiem amb en Marcel.lí . Realment de quin material han d'estar fetes. Duren la h..., els cau la pluja , suor,pols,  a vegades resten en el fons d'una butxaca oblidades ... i quan ens la fotem volem que ens tregui la gana i ens recuperi . Jo crec que algunes són de material plàstic i l'efecte placebo és el que realment funciona.

Que hi farem amb alguna cosa hem de passar l'estona.

Trencall d'Enfesta i pam ...la rampeta de cal Marques. Quin conyista devia ser aquest Marques. Si passesim per la finca tot seria pla , en canvi ens hem d'emparrar bruscament cap el cel per tornar a baixar .A aquestes alçades aquestes brometes ja són pesades!.

Al final de la pista hi ha el control 4 , amb en Jordi de la Fuente i novament en Salvador. Fem petar la xerrada i en Jordi em comenta les darreres novetats sobre temes d'il.luminació amb les noves dinamos Shimano que tant ell com en Fons han instal.lat, una vegada li petés la Schmidt  . Amb aquestes no he tingut mai cap problema , però ho haurem de revisar abans de montar una o altra a la BTT com tinc previst doncs sembla que la diferència de preu és considerable!.

Reemprenc la ruta , que llevat d'un parell de repetxons ja es força planera fins el pont de les dues aigües i llavors suau baixada fins arribar a valls de Torruella . Enguany no hi ha el control secret com l'any passat, però més endavant a l'indret de Joncadella em foten un crit. És el Pere Marti que està remarcant la ruta i ens fa passar per la via de servei. Un 10 per la senyalització que ens durà fins a la Penya sense cap mena de problemes , encara que es perdi una mica aquell esperit del randonneur i que a les rutes llargues o de fora d'aqui tornarem a trobar. Ens tenen una xic massa mimats . No ens podem mal acostumar!.

A l'arribada em foto una bona coca cola fresqueta i ens conviden a uns pastissets que baixen de nassos.
Després arriben els Garcia i en Lazaro amb qui fem petar la xerrada abans de tornar cap a casa.


Rutòmetre                 Brevet 300 Manresa       Resultats                   Track xba wikiloc              Fotos Picasa