2011/02/26

20110226 BTT Calella de Palafrugell

Tocava la sortida que organitza en Miki per les seves terres d'adopció i a les 9 puntuals com rellotges ens plantem a Calella de Palafrugell on el mestre de cerimonies ens surt a rebre al mig del carrer per indicarnos on podem aparcar. Cap problema aquestes dates , suposo que al mig de l'estiu això deu ser un bullider de gent i cotxes, però a finals de febrer ...allà on vulguis!.

Descarreguem les bicis i després d'una breu incursió fins la platja i una mini paradeta al forn a buscar tota mena de golafreries: croissants , palmeres , ...el que sigui ! (amb l'oloreta s'ens ha fet difícil passar per davant i mirar cap un altre banda !) , comencem a pedalar per encarar-nos cap el nostre objectiu ,  l'ermita del Fitor, al cor de les Gavarres.
El començament del recorregut transcorre per zones planeres tot coincidint amb el carril bici , una bona opció per anar amb la canalla ,  però a l'indret de les urbanitzacions de Mont-ras , la cosa es comença a emprenyar i de cop ens enfilem sobtadament tot pujant per un diguem'ne sender asfaltat que passa a tocar els xalets.

Una estoneta més amunt , comencem a trobar cintes i senyals d'una prova de BTT I Enduro BTT Les Gavarres. De fet anirem fent alguns dels tramets cronometrats marcats amb cintes ...sols esperem no trobar-nos amb cap ciclista de cara !
Els corriols són totalment ciclables i de gran bellesa amb la vegetació típica d'aquesta zona amb tanta tradició surera. Sols la presència d'alguns racons amb la terra força remoguda pel senglar et fan pensar que a segons quines hores montar una nocturna aqui ha de ser l'host...! Segur que et trobes amb companyia ...i peluda !

La zona ,és rica en monuments megàlitics i vestigis d'altres èpoques com la pedra de sacrifici que ens mostra en Miki uns metres abans d'arribar al Fitor. Dona una mica de "yuyu" pensar en la seva utilitat tot veien les marques fetes a la pedra ...
Quan arribem al Fitor, la colleta de "geocatxeros" aprofitem per anar-ne a fer un geoamagatall a la creu de terme. Hem d'esperar una estoneta que un parell de caminants surtin de la zona, doncs es troben just a uns metres del tresor , però l'espera té la seva recompensa i finalment cau la caixeta de marres.
Baixem cap el Fitor on hi ha tota la paramenta muntada de la zona d'avituallament de la prova ciclista.Això fot bona pinta. Nosaltres passem de llarg i anem a esmorçar a unes taules que estan habilitades a la zona i on la resta de la colla ja està esmorçant. No val a badar !

Realment des de la darrera vegada que hi vaig estar , allà el 97 , ha plogut força i tot l'entorn es troba molt ben cuidat . Que segueixi així , dona goig veure aquests paratges!
Tornem a enfilar la ruta , desfent un tramet d'anada i després baixem cap a Montcau on busquem , sense coordenades un geocaching seguint les indicacions d'en Miki a la façana de l'esglesia, mala sort , no trobem res , però la veritat no se que buscavem doncs una vegada som a casa no en veig cap d'actiu a la zona on buscavem ! Potser abans n'hi havia hagut un...!
Anem tirant pel carril bici i després d'una lleugera perdua del Joel (aquest xicot s'ens despista !) anem a espetegar a la platja del Castell , xafem sorra i ens arribem fins la Roca Foradada i el poblat Iber , dos punts interessants i de pas obligat.
Sortint del poblat i després de fer un tramet de sender , veiem que l'anomenada barraca d'en Dalí ens queda enrrera. Per no recular, decideixo provar sort i mirar de trobar un sender que donant una mica de volta ens arribi al geocaching de la barraca d'en Dalí . L'opció "mode senglar activat" no és la millor i al final acabem enrredats al mig del bosc totalment trabats . La liada del dia !. Tornem enrrera , hem perdut un quart d'hora però ha estat de campionat ...algún dia acabaran per no fotre'm cas , però l'aventura és l'aventura ...no Isi !
Seguim fent trams de GR enllaçant senders amb cami i després de trobar una bona paradeta de caminants que estan començant a dinar , comencem a retornar cap a Calella , doncs l'opció d'anar a pujar al far de Sant Sebastià la deixem per un altre dia , avui no tenim temps: a un quart de quatre tancan la cuina del restaurant que tenim escollit , la Bella Lola , i a aquestes alçades no és qüestió de jugar amb el dinar !.







Fotos picasa                  Fotos Picasa (Xavi)      Fotos Picasa Joel      track Wikiloc

        

2011/02/19

20110219 Event 10 anys del primer geocaching de Catalunya ...els origens !

Aquest dissabte tocava fer una mica de caminada per Montserrat aprofitant que hi havia l'event del 10è aniversari de la publicació del primer geocaching de Catalunya (i també de la Peninsula Ibèrica).
Finalment som l'Isi , en Manolo , Joel , Gerard i jo per part dels "ciclistes", També s'hi apunta l'Adrià que no es vol perdre una ocasió d'aquest tipus en un entorn captivador.

Per fer una mica de temps , ja que l'hora de trobada és dos quarts d'onze , varem decidir començar la nostra ruta al parking que hi ha uns tres quilòmetres més enllà de can Massana , tot just on s'enfila el sender que mena a la Plaça Catalunya , ( si , si Plaça Catalunya , no m'he equivocat , no !), on fem el primer tresor del dia.

Seguim pujant pel GR fins arribar a l'indret de sota la cadireta i la Roca Foradada , a on ens hi enfilem per anar a fer el nostre segon geoamagatall
El terra és prou humit com per anar amb precaució, el conglomerat de Montserrat moll ens avisa que no fem ruqueries!...o com a mínim les justes !
A la Roca Foradada

Dalt del forat , la vista impressionant , gairebé tant com el fred ventet que hi corre. Fotos de rigor i tornem a buscar el camí que ara va planejant fins el coll de Guirlo on tirem recte direcció a l'esplanada . 
Abans però farem una breu incursió a Sant Pau Vell , on el Joel se'ns avança i troba abans que l'Adrià i jo la caixeta de marres !
Visitem les runes de Sant Pau i continuem tirant cap a l'aparcament . Al arribar veiem força activitat . Decidim anar a buscar el tresor que hi ha al parking i al mateix temps comencem a veure grupets que fan tota la pinta d'estar aqui també per l'event.
Sant Pau vell

Tenim la sort de coneixer en Francesc Comellas i la Coral , l'alma mater de l'event , la persona que ara fa deu anys va tindre la brillant idea d'amagar una caixa a Montserrat , després d'haver llegit un article sobre aquesta nova activitat que havia nascut feia uns mesos als Estats Units.  

Una taula amb sucs , coca i moscatell , obsequi dels organitzadors (gràcies pel detallàs !) fan que gent profana en el tema com l'Isi , decideixin apropar-se a la taula ...segurament el moscatell en té part de culpa!
La mitjana d'edat també els xoca , no tot és gent jove com un podia esperar, al contrari la mitjana d'edat supera els quaranta llargs. Hi ha uns quants entradets en anys disposats a brincar , pujar i baixar cordes , tot per aconseguir una capsa plena d'enrredos amagada amb un catxarret electrònic ...quina colla de torrats ! Benvinguts al mon del geocaching!
Conec en racoseral qui fa uns dies em va fer un manteniment a una geocoin que teniem donant volts per aquests mons sense una tarjeteta de la seva missió i amb el perill de que algú ens la perdi. Moltes gràcies per les molesties.

Després d'un sorteig de travel bugs , aquelles plaquetes metàl.liques numerades que enganxades a un objecte li permeten que qualsevol objecte pugui donar la volta al mon i a través d'internet fer el seguiment, enfilem cap el catxé , tot coincidint amb noms il.lustres d'aquesta disciplina com en cacheitor que ens expliquen anècdotes del mundillo que n'hi han ...i forces!


Arribem a la primera grimpada cap el coll de la Portella i just a dalt ens separem en dos grups : una colla van directament al refugi Vicenç Barbé pel camí més planer i la resta continuem per la ruta que està plena de grimpades i pasos amb cordes que faciliten el pas.
Tot i que el grup va esperant-se , anem fent una colleta més o menys compacte amb en roblaf de Manresa , en Powerdavi , i un parell de noies en bunbun79 de Barcelona que porta una amiga Pbarbara a qui ha enrredat en això del geocaching i que flipa amb tot el vocabulari que fem servir. De fet veure a gent digue'm adulta , alguns inclús amb cabells blancs posant i treient ninos a una caixeta amagada al mig del bosc crec que és impactant en un primer moment!

La ruta és una autèntica muntanya rusa , un puja i baixa ple de bones vistes i sensacionals paisatges . Per sort que fa uns mesos vaig consultar si la ruta es podia fer amb canalla , ja que voliem fer coincidir aquest catxé amb el número 100 i vindre amb els nens...quina passada ! Sort que varem deixar-ho per més endavant !
Tenim un dia perfecte , solejat però sense calorades. Ni fet a mida es podia triar un dia millor!.


Finalment arribem al lloc on es troba amagada la caixa ...de les autèntiques metàliques tipus ammobox , i comencem tot el protocol:  signar , intercanviar algún objecte , tafanejar els logs vells , fer fotos , ...I anem tirant doncs comencen a arribar més equips i el lloc es queda petit.

En roblaf ens fa coneixedors de la seva mania de deixar CD's de música als tresors...de fet en tinc un de Joncadella i té bones cançons. Li dona un a l'Isi , que segur li agradarà . El grup és diu Clepton i la cosa té truco ...el seu fill n'és un dels integrants.

Nosaltres continuem la ruta . La nostra intenció inicial era d'anar a dinar a casa , però és tard i decidim arribar-nos al refugi Vicenç Barbé per menjar una mica  i així tornar amb la panxa plena a la ruta.
Ens arribem al refugi on hi ha una bona colla de coneguts geocatxers: Fifties, Tecnics , Jucar ,...
Fem el tresor i dinem una mica tot compartint el que duem a sobre i tornem-hi , anem cap a coll de Port ( o de Porc) . El nostre track diu de tornar fins el pas estret , però el cami que surt del refugi ens indica l'opció del PR . Decidim fer aquesta . Un tramet més endavant enrredo a tota la colla al veure a la pantalla del GPS  la possibilitat d'enllaçar amb el track inicial tot tirant pel recte enmig d'una mena de rierol. Mala sort , el cami ( ...i en ocasions res , pel mig del bosquet) s'acaba dalt d'un frare.No estem per fer l'indi . Bronca de l'Isi ...que ja em coneix i reculem per tornar al PR, que comença a pujar i ens porta fins el coll de Port.
Busquem el geocaching que hi ha al coll i llavors comencen els dubtes. Ens comencem a enfilar a l'escala del pas de la estreta i quan soc dalt veig que sols el Gerard em segueix. La resta no està d'orgues , els mostro el paper impres , el track al GPS , no hi ha manera , comença una petita historia de por , que si tornem enrrera que si anem cap a Montserrat i tornem per la carretera a peu . No hi ha manera , al final es decideix  recular fins el refugi i d'aqui pel cami directe cap al coll de Guirló i retornar cap a la Plaça Catalunya.
Just quan arribem abans de la Plaça Catalunya , veiem un rètol de 20' fins a Coll de Port...proposo d'anar a veure el que ens haviem perdut , però sols em respon en Manolo que ja comença a enfilar (aquest home ...no té limits ! ) , la resta diu que la gana apreta. Decidim acabar d'arribar als cotxes i anar a fer un mos al Bruc i d'aquesta manera donar per finalitzada aquesta història.


Agafem els cotxes i baixem fins la A-2 , parant a la benzinera on fem un petit berenar que ens retorni una mica les energies gastades. L'Adrià encara tindrà temps de fer el micro que hi ha a la benzinera...és que avui era el dia !
Tal i com em deia en malfieten , la muntanya de Montserrat enganxa i ja tinc ganes de tornar-hi a fer una bona colla de catxés més ...i perquè no d'acabar algún tramet que ens va quedar pendent...Ja veurem , ja veurem !

Fotos Picasa                               Vocabulari                 Fotos Picasa Joel        Picasa bunbun79

La volteta feta (en vermell)

2011/02/15

20110115 Pels voltants de Montserrat fent Geocaching...deixem els pedals a casa!

El proper dissabte 19 es farà l' event Montserrat GC2D4 - 10 aniv  per conmemorar els 10 anys de la col.locació del primer geocahing a Catalunya , i a més a més a un lloc emblemàtic , és tracta del catxé : Montserrat


Aprofitarem per fer el catxé que va suposar l'inici d'aquesta bogeria del geocaching que ens està donant tantes bones estones i de la mà d'aquest aparell anomenat gps,  ens porta a llocs on mai hi haguessim anat.

la ruta proposada pel "gurú del geocaching català " Comellas"
La meva proposta és deixar el cotxe al parking-zona picnic que hi ha al qm3 cap a Montserrat iniciant la caminada a les 8h30 . Pujarem cap a la Plaça Catalunya
 , passar cap a la Cadireta i de pas fer el catxé que hi ha a la  Roca Foradada


llavors tirarem cap a Sant Pau Vell i finalment a Can Massana on a més a més d'intentar fer l'improvisat de can Maçana ens afegirem al geocatxers de l'event  que està previst que a les 10h30 es trobin per anar a fer el catxé i després prop del refugi Vicenç Barbé esmorçar.




 D'aqui anirem cap a coll de Porc per tornar cap el trencall sota la cadireta i tornar al parking.

Si voleu el track d'una bona part del recorregut i una mica de descripció del terreny amb fotos ho podeu trobar al següent link Agulles i frares encantats

Altres links d'interes: apeupermontserrat

Divendres a les 21h quedem a la cuina del mercat per acabar de lligar el tema dels cotxes.

Vinga salut,


2011/02/13

20110213 Pedalada al Molí de la Roda

Avui hi havia la caminada i pedalada organitzada per Altasegarradecideix  , una bona raó per donar suport tot fent una mica d'exercici .

Ahir a la nit no varem dis res al Sergi per no tindre després desenganys com a la darrera Marató que el fred em va fer "acollonir" . Avui el dia pinta molt bé i a les vuit del matí comencem a preparar les màquines i els maquinistes. Després d'una mica de plors i "mentides piadoses" amb el petit de la familia , el Gerard,al veure al seu germà vestit de ciclista, marxem d'estranquis cap a la plaça dels arbres , on ara ja hi ha força gent de la caminada. Pel que fa a la pedalada, poques bicis ...i tot i així al final encara hi hauran opcions diferents: la llarga amb l'Isi i companyia, la curta per sota Ferrera amb la familia Bonastre-Morros , la curta pels plans del Cortadelles per la familia Malet-Raich  ...vaja com a a l'anunci de la Coca Cola ...per a tothom! 

El més xic del grupet , en Biel al seu remolc als trams planers va bé , però quan agafem algún tram pedregós amb els sotracs es comença a engoixar , anem poc a poc i al passar per Sant Martí decidim agafar cap a la carretera i baixar pel cami buscant la solució més planera del tot. Els camins quan vas sols són més planers que quan portes un remolc o una bici de remolc ..., llavors  veus i intentes esquivar tots els sots que en altres condicions ni tan sols notaries...i ho dic per experiència !

Al trencall de cal Grau ens trobem a la familia Malet-Raich que han sortit una mica més tard i baixem plegats fins al Molí de la Roda , on arribem quan tot just estan començant a preparar el tiberi i decidim fer temps amb els xics ensenyant això d'anar a buscar tresors. Anem a fer el geocaching que hi ha ....o millor dit que hi havia doncs quan troben unes bosses de plàstic buides, veiem que la caixeta no hi és. Ha estat expoliat ! Mala sort , un mal inici pel Biel ja que no els podem mostrar ben bé com funciona tot plegat! Que poc costa donar un desengany a una criatura! 
Tornem cap el Molí i llavors ens arriba l'Isi provant la bici del Gerard: Acaben d'arribar la colla de la sortida llarga de bicicleta i quan som a l'indret de la font també comença la procesó dels caminants.  La xocolata ja està llesta i no val a badar! Anem a buscar la coca i la xocolata que el Sergi es va menjant tot inventant històries de les seves.
    
Un cop hem menjat i xerrat ,i després de les paraules d'agrïment de l'Antoni Miret , poc a poc els caminants prosegueixen la ruta direcció cap a Sant Martí. 
Esperem una estoneta i arranquem cap a Sant Martí. Just a l'entrada al sender que mena cap a l'Apliclor quan entronquem amb les darreres unitats dels caminants , reagrupem la colleta de les bicis de la curta i continuem pel camí més bo fins arribar a la carretera. 

Al trencall amb la carretera veig passar un ciclista , és el Fletxa , li foto un crit ,m dona mitja volta i fem petar breument la xerrada, gairebé en porta cent...i ja és hora d'anar cap a casa!
Entrem a Sant Martí pel camí de cal Grau i ens barregem amb els caminants que comencen a arribar. Aqui la colleta decideix tornar agrupats per carretera doncs el Biel va adormit al remolc i tampoc és qüestió de trencar-li el son.
Nosaltres amb la "cabreta" del Sergi decidim anar per sota Ferrera on despres de coincidir a la trialera amb una colla de trialeros amb moto que continuen com aquest matí intentant pujar per allà on no es pot , enfilem la pujadeta de Sant Sebastià. fins on ens arribem i per treure e mal gust de boca li dic al Sergi si vol anar a fer el "seu" tresor de Sant Sebastià i em diu que si que vol agafar el monstre que en una altra ocasió no varem poder agafar doncs jo no portava res per deixar. Quina memòria que té aquesta canalla !    

Breu visita de cortesia al nostre catxé , tot correcte, i quan arribem a l'esplanada davant l'ermita veiem que han arribat els de la llarga:  l'Isi , en Gerard, en Joel , el Manolo. L'Isi porta la roda del darrera feta un cromo ,amb un joc terrible ! Toca anar xino-xano cap a casa vigilant no es plegui tot plegat com un paraigües !
Baixem cap a la creu i ens topem amb els caminants que comencen a baixar , per no interferir la seva marxa donem la volteta pel cementiri cap a les portelles i ens arribem a casa de la iaia on el Gerard ens espera . Ha estat tot el matí vestit de ciclista i esperant al papa i al Sergi . Que cruels que som! El pujem al seient . 

Ha de creixer una mica més per arribar als pedals . Em diu que menjarà més per fer-se gran ! A veure si és veritat !

2011/02/06

20110206 Emboscada als terrenys del Manolo...!

Avui al anar a sortir en Manolo ens proposa que si no tenim triat el lloc on anar podriem fer una mica de ruta per la banda de Rubio, anant a esmorçar i després ens portarà per terrenys propers a on viu.
La idea té bona pinta i decidim posar fil a l'agulla!
Som sis : els dos germans Selva , en Joel , en Gerard , el Manolo i jo , que anem tirant cap a Solanelles per baixar a Els Prats de rei. Al començar a pujar en direcció cap a Cal Bartomeu veiem que el cami està força remogut però gràcies a la glaçada podem anar pujant. Segurament al migdia baixar per aqui pot ser un festival amb un xipi-xapi de nassos.

Després de la baixada dels "enanitus" trenquem per un cami cap amunt inèdit per la majoria de nosaltres, que dalt del tot ens durà just al davant de l'Hostal Nou.
Travessem la carretera de les Maioles i anem tirant per la pista de graveta que mena a Cal Montaner. Passades les cases en Gerard ens mostra un tram de sender trialer mig oblidat que ja varen fer ahir amb la colla del dissabte i que ens deixa molt bones sensacions.


Sortim al cami engravillat que mena als Plans de Rubio i anem a esmorçar al Local social , on tot i que hi ha força gent, doncs sembla que fan una xerrada!, al restaurant encara hi ha lloc.
Una horeta llarga de temps mort , amb entrenament anem millorant la nostra marca, i ara si que segons el nostre guia "empieza lo bueno..." després de passar un vallat que no permeti el pas del bestiar , enfilem un cami de forta pujada dels que et cal tot per no fotre el peu al terra.
El dia ha passat a ser gairebé primaveral i poc a poc ens anem desvestint!
Després de dir que per allà no hi deu passar ni Déu , sentim el motor d'un cotxe.És el sogre d'en Manolo que baixa amb el seu tot terreny. Salutacions de rigor i nosaltres a lo nostre , doncs el terreny és per no perdre pistonada!
Finalment arribem al mas on viu en Manolo , on coneixem a la seva dona que ens obsequia amb unes refrescants cervesetes mentre fem petar la xerrada mentre fem festes al seu cadell de pastor alemany.


La visió des d'aqui no deixa gaires dubtes, és un terreny ferestec, ple de pujades i baixades brutals. Ara una vegada decidim tornar a la ruta reculem uns metres i comencem a enfilar una trialera on de tant en tant topem amb uns tubs de reg de plàstic negre travesers que al posar la roda al damunt et foten uns sustos de campionat. Ara comencem a veure la jugada : fer-nos pujar , convidar-nos a cervesa i fer-nos baixar per un corriol amb lliscants tubs de reg de tant en tant...no sé si pot ser casualitat, sembla que avui el Manolo ens fa pagar alguna que ens tenia jurada !

Una vegada a baix , anem a espetegar a una curiosa font que com ens comentava el nostre guia té certes semblances amb la Font de la Pola. Aprofitem la visita a un petit estany que hi ha un trosset riera avall per fer una mica de mecànica tot canviant la roda punxada del Manolo.

Continuem enrrera fins la font i al travessar un cami , el Manolo ens diu que baixarem per aquest cami que ens surt a mà dreta.... Baixarem ? En Gerard i jo fem com si no l'hem sentit , però tot apunta que per baixar s'ha de pujar abans , no?

Efectivament comencem a pujar per camins perduts amb rampes de bastant desnivell una bona estona fins arribar a un petit mirador des d'on podem veure al fons la casa d'on venim , al nostre davant les cases de la serra de Muntaner , i els passos vora la riera d'on venim a baix del tot , i on hi hem de tornar ja que ara toca baixar fins la riera per començar la pujada més brutal del dia , per costat d'un mas mig enrrunat fins una font de goteig que ja està propera al cami de Muntaner. Ja sols ens quedarà sortir de la finca vallada per arribar al cami.

Per l'hora que és , decidim anar per pista fins l'Hostal nou i a partir d'aqui : carretera i manta , doncs és festa major a Calaf i anem tard!
Conyes a part , avui de la mà del Manolo hem descobert una sèrie de camins que tot i la seva duresa estan plens d'encant.
Llàstima que en segons quines èpoques de l'any el fet que hi hagi bestiar solt no et deixi repetir l'aventura sense suposar un perill per la integritat de les pròpies besties si s'esberen amb la nostra presència.

Track wikiloc (tram 1)