2010/09/26

Selenika 2010...18 anys ja som majors d'edat !

Qui ho hauria de dir que aquella bestiessa que varem decidir provar a fer amb l'amic Caballol aquell maig del 93 aniria continuant fins on som avui...divuit edicions a les espatlles...i això que enguany la tenim una mica tocada!
Això de la Selene... o com ara diuen Selenika s'ha convertit en una mena de droga que t'enganxa...i fa que desitgis que arribi la data per tornar-hi . Enguany l'organització ens va trucar als 3 participants VIP que tenim més de 16 edicions i ens ha pagat la inscripció...fa un parell d'anys ho varem dir mig en broma i finalment ha estat així...ja ens ha costat prou !
Baixo sol cap a Navarcles , sols en tinc constància dels germans Estany que hi vagin , la resta no se si es miren massa la previsió del temps o què , però semblava que seriem una bona colla.
Una vegada aparcat i escalfat una mica per a la pujada de la carretera del coll d'estenalles (fot un fred que pela  a Calaf marcava 8ºC i el termòmetre no s'ha mogut (Deu n'hi do!) finalment vaig cap a la sortida. Coincideixo amb en Pujol (un company de la PBP'2007 i el seu nebot amb qui vaig anar un tramet durant els BRM200 d'enguany , però quan donen la sortida hi ha més de 300 ciclistes al meu davant ...d'on cony surt tanta gent. Donen la sortida i tot i els consells del comisari de piano-piano i no passar el cotxe de neutralització ,queden en nores quan aquest es queda parat davant la sortida i rapidament es engolit per tot el pilot que sols sentir el petard de la traca de la sortida , surt esperonat.
Per dins els carrers de Navarcles de cop aturada i ens estem un minutet aturats i no sabem que ha passat , ens hem avançat als controls? S'ha errat el recorregut ? No era aquest el recorregut ? La gent s'ho agafa una mica a conya!
Tornem a reempendre i quan arribem als carrers del poligon el pilot que es veu al davant es considerable, no obstant en aquesta edició s'han superat els 1300 participants.
Rapidament agafem un caminet que queda estret i obliga a parar la gent ...aquesta serà la tònica dels primers 15 quilòmetres , és el que odio de les marxes i la veritat mai m'havia trobat amb aquestes parades tant fortes. Potser l'organització haurà de tornar a fer els recorreguts amb una forta pujada a la sortida a l'inici que trenqui una mica el pilot i arribem als camins una mica més separats!

Uns trenta quilòmetres després arribem al control de Moià. No paro però seguint el lema de la Selenika de fer-la neta , aprofito per llençar el gel buit que porto a sobre.
A partir d'aqui el recorregut passa per paratges de molta bellesa i en algún cas dona la sensació de que estem al mig del Pirineu amb algún prat on les vaques ens miren amb cara de no entendre que cony fem.
Abans d'arribar a les coves del Toll en un pas trialero per unes grans pedres tinc una caiguda de les tontes però espectaculars , no puc desenganxar el meu peu dret i em foto de cap com un plom. Els meus pensaments sols es centren en l'espatlla i en autoprotegir-me tant com puc. Al final un susto , un parell de rascades al braç, esquena i al genoll i tornem-hi !. He de canviar aquests pedals que ja m'han donat algun susto d'aquest tipus en altres ocasions.
Tot els tramets que hi ha fins a les Coves del toll són preciosos amb uns passos amagats per dins la vegetació espectaculars. La zona pinta molt bé , me l'apunto per anar´hi amb la familia i aprofitar per fer un tresor de geocaching que hi en aquest punt.

Passem els controls de Collsuspina i de l'Estany i llavors comencem el tram més llarg de baixada que ens durà fins el coll de Calders on de cop sento al meu darrera: "ei Miró !" , em giro i veig el petit dels Estany ,l'Eloi que extranyament va aqui al darrera i em comenta que ha punxat un parell de vegades,. També em diu que el seu germà ja l'ha trucat que havia arribat a meta (sense comentaris...un altre mon).
A la pujada se m'escapa com un llamp...és un altre ritme i jo tinc les cames que a la mínima s'em poden quedar clavades, anem fent sense estrebades ( i el decontractyl a casa al damunt de la taula , és que no n'apredrem mai !).
Coronem Calders i llavors fem una colla de senders ja coneguts d'altres edicions fins a Navarcles.
A l'arribada vaig directament a les manegues per rentar la bici, deprés la carrego al cotxe i vaig a buscar el diploma , l'obsequi i a dinar que ja toca , avui tenim : meló amb pernil i botifarra amb patates que baixen rapidament!.
Saludo al Pep Lluís i quedem fins l'any que ve.

web Selenika              Track wikiloc              Fotos selenikes       Classificacions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada